El Barça té clar que necessita compensar la enorme diferencia que hi ha entre equip titular i banqueta. Els partits amb el Real Madrid ho han fet més visible (clar que ells no tenen banqueta sino un segon equip que podria ser, en cas de jugar sota un altre escut, considerat dels millors del món) i es veu que Sandro escoltarà a Guardiola. La gent és sàvia i tothom diu que necessitem dos defenses (un lateral i un central), un mig per suplir a Xavi o a Iniesta (Thiago encara li queda temps per adaptar-se) i un davanter resolutiu que pugui donar descans a qualssevol dels integrants del MVP sense que es noti gaire la manca d’aquest. Els noms que sonen son molt així que intentaré resumir els que més possibilitats tenen d’arribar a Can Barça.
Cesc Fàbregas (Arenys de Mar, Barcelona, 4 de Maig de 1987) és el favorit de tots els culés. Es el substitut natural de Xavi a la selecció i ha demostrat reiterades vegades perquè el futbol internacional l’ha de tenir en comte. Una perla que se’n va anar de la Masia i que sempre ha tingut el cor blaugrana. Tot i això, l’alt preu i la por a un Florentinazo fan que la opinió del barcelonisme es divideixi. Cal 40 milions quan tenim a Thiago? Opinions per a tots els gustos, què trobeu?
Gareth Bale (Cardiff, Gales, 16 de juliol de 1989). L’home de moda, la revelació de la temporada. Lateral incansable, amb gol, tècnica i fortalesa física digna d’un crack. El passat Abril va rebre el guardó que l’acreditava com a un dels millors jugadors de la Premier. El problema és que té massa novies i el Tottenham no el soltarà així com així: 40 milions demana l’equip de Harry Redknapp. El Madrid o l’Inter també li van al darrere i aquests equips necessiten d’un fixatge estrella per tapar els desastres d’aquesta temporada. És, juntament amb el de Cesc, el fixatge més complicat.
Giuseppe Rossi (Teaneck, Nova Jersey, Estats Units; 1 de Febrer de 1987) el gran rendiment que està fent amb el Villarreal (és quart en la carrera del Pichichi per darrere de Messi, Cristiano Ronaldo i Villa) a més de les seves característiques que fan que s’adapti perfectament a l’estil Barça el converteixen en un dels potencials fixatges del club blaugrana aquest estiu. Tot i això, el sentiment de tornar a Itàlia de Rossi també dificultarà la seva adquisició.
Esteban Andrada (Ciudad de Mendoza, Argentina, 26 de Gener de 1991) pot ser el nom que menys enlluerna però és possiblement un dels grans encerts de Luis Enrique. Aquest joveníssim porter argentí, que actualment milita al Lanús, ha estat guardonat amb el premi de millor porter llatinoamericà sub20, tot un privilegi i una marca de qualitat que no passa inadvertit a ningú. Tot i que aquest jugaria la seva primera temporada al Barça Atlètic òbviament seria una aposta de futur de Zubi per a suplir a Víctor Valdés.
Alexis Sánchez (Tocopilla, Chile, 19 de Desembre de 1988) és l’últim nom que s’ha afegit a l’agenda blaugrana. Tant fichajes.com com el periodista José Luis Carazo han destacat aquesta notícia. Pel que es diu en els mentiders de la secretaria tècnica el Barça tindria pensat, donant per perdut a Rossi i Cesc, tirar la casa per la finestra amb l’adquisició d’aquest jove ariet considerat la nova perla xilena. Amb 22 anys és titular indiscutible amb “El equipo de todos” i ha marcat amb l’Udinese més de deu gols aquesta temporada (cosa que al Calcio no és gens fàcil). Problema: és un desconegut aquí a Espanya i els d’Udine demanen 40 milions pel davanter (què passa amb els 40 milions aquest any?).
Dits aquests noms (i aquesta secció s’ampliarà, us ho ben asseguro) proposo els meus favorits a veure si Sandro llegeix aquest blog i em fa cas (somiar és gratis). Jo sóc de la opinió que necessitem 4 incorporacions: un central, un lateral esquerre, un mig i un davanter. Les meves cartes són: un central amb experiència, que sigui capaç de ser suplent però que als partits doni el 110%, algú com John Terry (Arsenal) o Nemandja Vidic (Manchester United), veterans però de confiança. De lateral dret necessitem algú del perfil Alves (tot i que no n’hi ha cap com ell) i el primer candidat seria Bale però, com que el preu seria molt alt, em decantaria per algú com Gregory Van der Wiel (Ajax), nom que ja va sonar pel Barça però que al final no va collar. És hora de fer la segona ofensiva o Willian (Shakhtar Donetsk) que tant pot jugar com a lateral que com a ala. Al mig fitxaria algú com Keisuke Honda (CSKA Moscou) que va deixar bocabadats als espectadors durant el passat Mundial o a Joao Moutinho (Oporto) que ha donat de parlar durant aquesta Europa League. Finalment, i la posició més complicada, és la de davanter. Apostaria per un tanc de l’estil de Joseba Llorente (Athletic Club) però si no fos possible miraria de fitxar a l’ex del València Nikola Zigic (Birmingham City), a Frederic Kanouté del Sevilla (que, per cert, se’n vol anar) o a l’incombustible Diego Forlán (Atlético de Madrid).
