La filosofia en estat pur

Aquesta entrada va dedicada per un amic meu, què és diu Marc que, incrèdul, no és creu què ho he escrit jo. Doncs aquesta va per tu, Tralla!

Ahir, va explotar el que mai explota, el que mai parla, el que mai critica a ningú. Si, va explotar Pep Guardiola; i ven bé què ho va fer. Va ser tot un caballer, igual que al camp, digui el que digui la caverna "mediatica", la qual ara també podem anomenar "la central Lechera". I referint-nos a "la central Lechera", crec que son uns hipòcrites. I tinc les respostes ven argumentades.

Ahir miran't un programa, del qual crec que no cal nombrar noms, perquè no n'hi ha d'altre que sigui tan extremista, i crec que això no és un periodisme adequat, ni molt menys. Com pot, un home que no ha jugat mai a futbol, qüestionar i/o replicar a un senyor que ha jugat tota la vida a futbol? Crec què no hem cal dir molt més ja què ells mateixos es contradiuen, ja què el seu agrument principal va ser "que Guardiola a sigut el jugador més expulsat de la història del Barça"; aquesta afirmació és certa, però va ser expulsat per uns actes de filosofia i paràbola vocal al anar a discutir amb un arbit educadament. Si alguna vegada se l'hi en va anar de les mans, va ser perquè estava al camp, disputant un partit. Dic això perquè el fet d'estar ja és molt: madridistes, el vostre entrenador no és el més expulsat de la historia de cap club, perquè no ha jugat mai a futbol professional.

El què també sap greu a aquesta gent es què va tirar una critica doble, per a Jose (hem permiteixo el luxe de tutejar-lo) i per a la gent què el creu. La frase amb la qual cerca per la sala de premsa a la "càmara de Jose", és un clar exemple de per on van els tirs.

La premsa Madridista, diu però no vol sentir dir. És justifica dient què "el home que mai parla quan ho fa, no se'l pot criticar perquè mai parla, quan si sigues al raves ja se l'hauria criticat". La paciència te un límit... però com vosaltres no la coneixeu, al igual que la vergonya, no ho heu pogut assimilar.

Com habreu pogut notar, jo també se criticar, els culés tenim paciència, no com molts extremistes madrilenys, però això s'acaba. Però avui tot és parlara sobre el camp, el futbol total contra el futbol - atletisme. Visca el Barça!
Read more

Mourinho, el "destructor"

El disabte, el Madrid va empatar per primera vegada contra un equip dirigit per Guardiola. El primer empat desprès de cinc victòries blaugranes. El Madrid totes les temporades a tingut al Barça a una distancia més o menys favorable, però només amb el que significa nombrar el nom de Real Madrid, sempre feia tremolar a més d'un. No és per tirar flors al Madrid, però sempre a sigut en equip amb reialesa.

Però un senyor ho està destrossant tot. Aquest senyor no és altre que José Mourinho. Abans, el Madrid era un equip, tot i que som culés u tenim que reconèixer senyor. Un gran equip amb una insistència que feia capgirar fins les més dolentes de les situacions. Amb grans jugadors com el mític Raúl, Zidane, Hierro i Di Stefano; justament aquest a sigut el què a criticat l'estil de Mou i del seu Moudrid.

Di Stefano no ha deixat sense tocar a cap component de l'estructura merengue. "L'equip blanc va jugar acorralat davant un rival que va dominar el mig camp durant tot el partit", va admetre el president honorífic del Real Madrid. També va deixar clar què "el Madrid va correr tot el partit buscant la pilota, que era del Barça".

L'hispano argentí no es va deixar d'elogis davant el que si que es el millor jugador i el millor equip del mon. "El joc del Barça va ser brillant i espectacular". Va ser concret en les seves declaracions.

El Madrid té que fer-s'ho mirar, per què un gran no pot ser destruït per un simple entrenador. Ja veurem que succeeix a la final del dimecres...

Read more

El parany a Guardiola

El tècnic de Sant Pedor no concedeix entrevistes; però amb motiu del centenari del Berscia italià, en el qual se li feia un video per un DVD el qual sería publicat, amb ànim de lucre, per a que els seguidors el compresin.

El tècnic va acosar de confiansa, i és va anar acomodant tal i com avançava el transcurs de l'entrevista. El periodista va ser un hipòcrita i un aprofitat, no hi han altres paraules per descriure'l. Aquest li va preguntar per els seus assumptes personals amb el club barcelonista. Guardiola no es va "rajar" i ho explica, tot s'ha de dir, amb prudència.

En Pep va declarar que "crec que el meu temps aquí al Barcelona s'està acabant. Estic bé aquí, però en un club com aquest no et pots quedar durant molt temps".

Desprès d'aquestes paraules, el periodista de la RAI és va comprometre amb Guardiola a què les frases sobre el futur indecís del tècnic culé. Ell ja sabia que si aquelles frases surtien a llum prendrien molta importància.

I si, han pres molta importància... i si, també, han surtit a la llum. El periodista Piergiorgio Severini diu què ell va imposar-se a l'hora de publicar-les, però de cap manera la RAI va acceptar.

La meva conclusió és: si "tant" va insistir en que no és fessin publiques les imatges, per què no les va borrar abans, quan ja sabia què si ho ensenyava als directius de la RAI ho farien públic? El més coherent què es pot pensar en aquest moments es què aquest periodista ho ha entregat i obtindrà alguna compensació econòmica. Perquè ademès, si no volia que fossin publicades, per què li ho pregunta?

Aquesta noticia l'hi ha vingut de perles a la campanya madridista, la "Caverna mediàtica", que ja prediu un fi de cicle...
Read more

L'hora de Mascherano

Demà, al Madrigal, el que segur no podrà jugar es Xavi Hernandez, una peça clau a l'esquema de Guardiola. Quan diem què és una peça clau, no diem què és imprescindible per l'alineació que demà presentarà el Barça. I la peça clau per a demà serà Mascherano.

El jugador argentí ja ha sigut clau en molts partits, i degut a aquestes actuacions, se l'hi ha reconegut el treball que feia, que molt abans del dia del Arsenal, què és l'exemple més clar. Des que va aterrar a la ciutat comtal, no ha fet molt soroll però s'ha limitat a fer una feina què no és res de l'altra part de món, però dona vida a tot un gran equip com és el Barcelona: recupera la pilota i la dona als "cervells" de la medul·la.

Demà, a Villa-real, el Barça presentarà la seva alineació de luxe, ja què Messi estarà amb plena forma. No podem dir que serà l'alineació de gal·la ja què Xavi no estarà, ja que esta sancionat per acumulació de targetes.

El "Jefecito" actuarà de mig centre defensiu, mentre que es pasarà a Sergio al interior, i actuarà de Xavi, ja què és el què més estil té per aquesta posició, apart d'Iniesta, ja què al filial ja jugava d'interior.

El partit de demà serà un partit dur, per tant serà ideal per a Mascherano, que podrà donar vitalitat i llibertat de moviments a la medul·lar blaugrana
Read more
 

Diaris Cules Design by Insight © 2009